MONTSE GINESTA



l·lustradora i autora. Directora de la revista Piu-Piu de Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


                            Alda Merini


                       
                            A volte dio 

                                    A volte Dio 
                                               uccidi gli amanti
                                               perchè non vuole
                                               essere superato
                                               in amore.
 


                                                  Tècnica.Cartró cusit.




                   Ti aspetto e ogni giorno 

Ti aspetto e ogni giorno
mi spengo poco per volta
e ho dimenticato il tuo volto.
Mi chiedono se la mia disperazione
sia pari alla tua assenza
no,è qualcosa di più:
è un gesto di morte fissa
che non ti so regalare.


                                                                                                                                                                                           
                       
                            Tècnica:Desplegable tinta i aquarel.la.





Maria Àngels Anglada

 

UNA HISTÒRIA D'AMOR 

Va començar a l'ombra de plàtans i til•lers
ciutadans, i al vell  claustre que enjoiaven  cireres
un cop l'any, i ginesta.
                                     Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels néts
ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
als càntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.
                Encara dura, com una melodia

trobada en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esforç, perquè no es perdi
     Per a veu i record. 
 


Tècnica: Tinta i aquarel.la

 

AIGUAMOLLS 1985 


No han destruït aquest recer vivent

que ja de lluny enyoren tantes ales.

Aquí retroba l’aigua nodridora

i els verds amagatalls l’ocell del nord.

Àlics rosats, amics collverds, torneu,

torneu, xic corriol i fredeluga,

princesa acolorida de l’hivern.



Murs de ciment i ferro han reculat

davant dels nius tots bategants de vida

com un somriure clar, repòs d’ocells

cansats del vol, a frec de les onades

i el sol que hi riu, i escates d’or i argent.

Hem aturat la mort en llarg combat

–una treva signada amb aire i ales.


Tècnica: Tassa cartró i plomes



                                   DE VEGADES, PEL MARÇ 

De vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.



  


Tècnica: Aquarel.la i tinta sobre roba i cartolina



NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics

estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d’uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l’espera de l’alba

els dards de la veritat, o un dur silenci.



 Tècnica: Aquarel.la sobre cartró




  
J.V. FOIX
Del poema EL MEU PAíS ÉS UN ROC del llibre ON HE DEIXAT LES CLAUS?

 Mida: 45 cm




 Del poema JO TEM LA NIT del llibre SOL I DE DOL

Mides: 13 x 18 cm




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada